Central de Resultats: dades del sistema de salut de Catalunya 2017-2024

L’any 2024 la població assignada de Catalunya ha superat els 8 milions de persones. Destaca aquí la disminució del 10% en la freqüentació a l’atenció primària i comunitària, amb una mitjana de 6 visites per persona i una elevada utilització de La Meva Salut (per part del 51% de la població). Tot i representar un percentatge relativament baix respecte a les hospitalitzacions totals (2,7%), les hospitalitzacions domiciliàries continuen incrementant (en un 11% respecte del 2023). El nombre de visites per persona en centres de salut mental ambulatòria incrementa en un 10%, se situa al voltant de 8, i disminueix en gairebé un 5% la prevalença atesa per qualsevol diagnòstic de salut mental. 

 

S’observen valors estables entorn del 64% en l’accessibilitat a 5 dies a l’atenció primària i comunitària. La percepció ciutadana, però, continua sent desfavorable: només el 62,3% valora positivament la facilitat per obtenir dia de visita. El percentatge de visites realitzades pel mateix professional és elevat, però presenta marge de millora: la longitudinalitat el 2024 és del 71%. Quant a l’accessibilitat per a cirurgies programades amb llista d’espera, es manté estable o millora per a aquelles de més complexitat (cirurgia de columna, pròtesis de genoll i pròtesis de maluc), però en les de menor complexitat (alliberament de canal carpià i amigdalectomia/adenoidectomia) augmenta el nombre de pacients en espera, així com el temps d’espera. La gestió proactiva per prioritzar aquelles persones que porten més temps esperant i excedeixen en els temps de garantia i/o referència, pot fer augmentar el temps mitjà reflectit en els indicadors. Es destaca també l’alta accessibilitat al sistema d’emergències mèdiques, tant a la consultoria administrativa i sanitària com al nou servei de suport especialitzat en pacient fràgil.

 

Millora l’adequació mesurada a través d’indicadors sobre pràctiques clíniques de poc valor en prevenció quaternària, entre els quals destaca la reducció en un 27% de l’ús inadequat de determinacions de vitamina D i en un 16% de l’ús d’antibiòtics en faringitis en persones adultes (4,9% i 44% el 2024 respectivament). També s’observa una certa millora en l’adequació de l’ús de les urgències hospitalàries, amb una disminució dels ingressos amb estades a urgències superiors a 24 hores (15% el 2024) i un lleuger augment del percentatge d’urgències amb motius de major urgència (40%). Pel que fa a l’abordatge de l’atenció a la cardiopatia isquèmica i l’ictus, tot i que es consolida la igualtat entre dones i homes en el temps d'atenció en Codi infart, es mantenen les desigualtats en el seu abordatge clínic: més del 93% dels homes estan en tractament amb antiagregants, mentre que el percentatge de dones no supera el 90%.   

 

Milloren indicadors d’efectivitat, com ara el cribratge d’odontologia en dones embarassades i persones en risc de càncer oral, així com el cribratge d’alcohol (amb un increment del 4,8% en persones adultes i del 7,8% en adolescents) en salut pública. S’observa un increment important (del 30%) en la taxa de persones ateses als hospitals de dia sociosanitaris. En canvi, continua disminuint la cobertura del programa d’atenció domiciliària de l’atenció primària i comunitària. La mortalitat intrahospitalària disminueix en moltes patologies, però augmenta en insuficiència cardíaca, infart agut de miocardi, pneumònia, fractura de fèmur i asma. També disminueix la mortalitat a l’atenció intermèdia, especialment a subaguts i a convalescència (10% i 6% el 2024 respectivament). 

 

Els indicadors de seguretat mostren resultats variables. La polimedicació (amb més de 10 fàrmacs diferents) es manté estable (4%), però és especialment freqüent en gent gran (més del 20% en majors de 75 anys). Les caigudes en persones ingressades en hospitals d’aguts augmenten un 9% (2% el 2024). També empitjoren les profilaxis adequades de cirurgia electiva de recte i de còlon, que se situen en el 82% i el 80% respectivament. Per contra, milloren les bacterièmies i les infeccions òrgan-espai en cirurgia protètica de genoll i de còlon, així com la mortalitat en diagnòstics on s’espera una baixa mortalitat intrahospitalària, ja de per si baixa. A l’atenció intermèdia augmenten les infeccions, especialment a les unitats de cures pal·liatives i subaguts.

 

Quant a indicadors d’eficiència, augmenta el consum i el cost de la farmàcia ambulatòria. Destaca que el 24,5% de la població ha consumit antibiòtics el 2024, un 12,3% consumeix hipolipemiants i un 11,6% antidepressius. Als hospitals millora notablement l’ús de fàrmacs biosimilars, assolint els objectius d’utilització per 2024. Quant a la durada dels ingressos, el 2024 tenen una durada inferior, especialment a l’atenció intermèdia. 

 

Enguany també s’han analitzat indicadors relatius a rols específics en l’atenció primària i comunitària. D’una banda, s’ha descrit l’augment de la cobertura dels nous rols professionals: fisioterapeuta, referent de benestar emocional (RBEC) i dietista-nutricionista. D’altra banda, s’ha observat una millora de la gestió infermera de la demanda: incrementa en un 10% la taxa de visites no derivades, que es tradueix en 2,3 milions de visites resoltes per infermeria el 2024. 

 

La Vall d’en Bas, a la Regió Sanitària Girona, és l’ABS que presenta millors resultats a Catalunya l’any 2024. Per regions sanitàries, i segons puntuació, destaquen també l’ABS Falset al Camp de Tarragona, Sant Cugat del Vallès 3 a la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, Lluçanès a la Regió Sanitària Catalunya Central, la Seu d’Urgell a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Móra la Nova - Móra d’Ebre a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre, Ponts a la Regió Sanitària Lleida, l’Anoia Rural a la Regió Sanitària Penedès, Barcelona 2C – Esquerra Eixample – Comte Borrell a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat, i, finalment, Begues – Pou Torre a la Regió Sanitària Metropolitana Sud. Aquesta aproximació permet reconèixer experiències d’èxit, alhora que ha de servir per fomentar la millora contínua del sistema.

 

Finalment, les dades d’enguany mostren en general resultats positius, i cal destacar que la mortalitat estandarditzada a Catalunya ha disminuït en un 2,8%, situant-se en 736 per 100.000 habitants. A més s’ha aconseguit mantenir la satisfacció de la ciutadania envers l’atenció rebuda.