La seguretat, eficàcia, efectivitat, eficiència i impacte organitzatiu de les eines de mSalut per a telerehabilitació guiada, que permetin el telemonitoratge en cervicàlgia, lumbàlgia i espatlla dolorosa

Les afeccions musculoesquelètiques com la cervicàlgia, la lumbàlgia i el dolor d’espatlla constitueixen un important problema de salut pública a causa de la seva alta prevalença i impacte en la qualitat de vida. La cervicàlgia afecta aproximadament l’11,3% de la població espanyola (4,5 milions de persones), la lumbàlgia el 13,7% (5,5 milions) i el dolor d’espatlla al voltant del 6,9% (2-3 milions). Aquestes condicions tenen una etiologia sovint multifactorial, que inclou aspectes biomecànics, factors ocupacionals i elements psicosocials, amb un curs clínic que pot evolucionar des d’episodis aguts autolimitats fins a quadres crònics discapacitants. El tractament habitualment integra intervencions no farmacològiques (rehabilitació física, exercici terapèutic, educació), intervencions farmacològiques (AINE, relaxants musculars) i, en casos seleccionats, abordatges quirúrgics. La rehabilitació i la fisioteràpia constitueixen elements centrals del maneig, però afronten desafiaments significatius com les llistes d’espera, dificultats d’accés en zones remotes i problemes d’adherència terapèutica amb taxes d’abandonament que oscil·len entre el 10% i el 40%.

La salut mòbil o mSalut (mHealth) emergeix com una alternativa prometedora, definida com l’ús de dispositius mòbils i/o tecnologies portàtils amb finalitats mèdiques o de salut pública. En l’àmbit de la rehabilitació, aquestes eines digitals permeten proporcionar telerehabilitació guiada i personalitzada amb capacitat de telemonitoratge, facilitant la realització d’exercicis terapèutics en entorns domiciliaris. El potencial d’aquestes eines rau en millorar l’adherència terapèutica, facilitar l’accés equitatiu a la rehabilitació, reduir desplaçaments i potencialment disminuir costos assistencials, a més d’empoderar el pacient mitjançant programes d’autoeducació. No obstant això, existeixen riscos associats com el desenvolupament d’aplicacions sense assessorament professional adequat, problemes de privadesa i seguretat de les dades, i discontinuïtat en la disponibilitat comercial de les eines.

L’objectiu general d’aquest informe és avaluar la seguretat, l’eficàcia, l’efectivitat i l’eficiència, així com els aspectes organitzatius de les eines de salut mòbil (mSalut) per a telerehabilitació guiada i personalitzada, amb funcionalitat de telemonitoratge i disponibles comercialment, destinades al tractament de pacients amb cervicàlgia inespecífica, lumbàlgia inespecífica i dolor d’espatlla d’origen inespecífic. 

En el cas de la cervicàlgia, l’evidència científica disponible presenta diverses limitacions. En l’àmbit de la seguretat, les dades són escasses i provenen d’un únic estudi que no va identificar esdeveniments adversos directament relacionats amb la intervenció, cosa que impedeix establir conclusions sòlides sobre el seu perfil de seguretat. Amb una certesa moderada, la telerehabilitació sembla proporcionar beneficis similars a l’atenció habitual pel que fa al dolor, la discapacitat, la qualitat de vida i l’autoeficàcia, sense mostrar avantatges clínicament significatius que justifiquin la seva adopció generalitzada com a substitut del tractament convencional. No s’ha identificat evidència sobre l’eficiència d’aquestes eines en el tractament de la cervicàlgia, la qual cosa constitueix una important llacuna de coneixement. Pel que fa als aspectes organitzatius, els professionals sanitaris perceben aquestes tecnologies principalment com un complement valuós al tractament presencial, i destaquen com a facilitadors les interfícies intuïtives i els continguts clars.

En el cas de la lumbàlgia, condició amb major volum d’evidència, les eines de mSalut per a telerehabilitació mostren un perfil de seguretat favorable. Amb una certesa baixa, probablement no augmenten significativament el risc d’esdeveniments adversos en comparació amb el tractament habitual, tot i que la manca de monitoratge sistemàtic representa una limitació rellevant. Amb una certesa de baixa a moderada, aquestes intervencions ofereixen beneficis generalment comparables a l’atenció convencional en termes de reducció del dolor, millora de la discapacitat i qualitat de vida, amb un possible increment modest, però estadísticament significatiu, en autoeficàcia (diferència: 1,91; IC 95%: 0,44 a 3,39). L’evidència sobre eficiència, procedent exclusivament d’Alemanya, mostra resultats variables que suggereixen que aquestes eines podrien ser cost-efectives sota determinades condicions (horitzons temporals amplis, taxes d’adherència moderades, costos controlats), encara que hi ha incertesa respecte a la seva transferibilitat al context espanyol. Pel que fa als aspectes organitzatius, aquestes tecnologies poden reduir significativament la necessitat de tractament presencial i són percebudes com a complements útils a l’atenció convencional, tot i que s’enfronten a barreres tècniques, d’interoperabilitat i d’implementació que cal abordar.

Pel que fa a l’espatlla dolorosa, l’evidència científica és escassa, fet que limita considerablement l’abast de les conclusions. La seguretat ha estat avaluada en un únic estudi que no va identificar efectes ni esdeveniments adversos durant el període de seguiment, cosa que impedeix establir conclusions robustes. Amb certesa moderada, la telerehabilitació probablement produeix una reducció estadísticament significativa però clínicament modesta del dolor (diferència: –0,6; IC 95%: –0,9 a –0,4), mentre que el seu efecte sobre la discapacitat roman incert a causa de l’amplitud dels intervals de confiança obtinguts. No s’ha identificat evidència relativa a l’eficiència d’aquestes eines en el tractament de l’espatlla dolorosa, la qual cosa representa una àrea de recerca futura rellevant. Els aspectes organitzatius destaquen la importància de garantir una formació professional adequada per a la implementació d’aquestes tecnologies i el temps addicional requerit per a la seva configuració i personalització, amb nivells de satisfacció que tendeixen a ser superiors entre els pacients que entre els professionals sanitaris.