Avaluació de programaris amb IA per estimar els volums del nucli i la penombra en pacients amb ictus isquèmic agut en finestra tardana o amb temps d’inici desconegut

L’ictus isquèmic agut (IIA) constitueix una de les principals causes de mortalitat i discapacitat als països desenvolupats. En els darrers anys, l’ampliació de les finestres terapèutiques per a la trombectomia mecànica i la trombòlisi intravenosa ha incrementat l’interès per eines capaces d’identificar de manera fiable el teixit cerebral irreversible (nucli de l’infart) i el teixit potencialment recuperable (penombra), especialment en pacients amb temps d’inici dels símptomes desconegut, ictus del despertar o amb un temps d’evolució superior a 4,5 hores.

En aquest context, s’han desenvolupat i comercialitzat amb marcatge CE diversos programaris (softwares) automàtics, alguns dels quals estan basats en intel·ligència artificial (IA) o en tècniques avançades de computació, per a l’anàlisi automatitzada d’imatges de perfusió per tomografia computada (CTP) o ressonància magnètica (RM). Aquestes eines prometen estandarditzar la interpretació de les imatges, reduir la variabilitat interobservador, accelerar la presa de decisions i facilitar la coordinació assistencial entre centres. Tanmateix, la seva incorporació a la pràctica clínica planteja interrogants rellevants pel que fa al seu valor afegit en termes d’utilitat diagnòstica, seguretat tècnica i clínica, impacte sobre els resultats en salut, eficiència econòmica i implicacions organitzatives.

L’objectiu general d’aquest informe d’avaluació de tecnologies sanitàries (ATS) ha estat avaluar la utilitat diagnòstica, la seguretat tècnica i clínica, l’eficàcia i l’efectivitat clínica, l’eficiència, així com els aspectes tècnics i organitzatius dels programaris automàtics amb marcatge CE que incorporen IA o tècniques de computació avançada per a l’estimació del nucli de l’infart i la penombra a partir d’imatges de perfusió en pacients adults amb (sospita d’) IIA d’inici indeterminat, del despertar o amb un temps d’evolució superior a 4,5 hores, en comparació amb la pràctica clínica habitual sense el seu ús.

L’evidència disponible sobre la utilitat diagnòstica, la seguretat, l’eficàcia i l’efectivitat clínica i l’eficiència dels programaris automàtics amb marcatge CE per a l’estimació del nucli i la penombra en pacients amb IIA en finestra tardana o d’inici desconegut o del despertar és escassa i de certesa baixa o molt baixa. Hi ha indicis que aquestes eines poden influir de manera rellevant en la presa de decisions clíniques i en l’organització assistencial, però també presenten riscos potencials d’infra- i sobretractament si s’utilitzen sense una validació adequada i una supervisió experta.

En conjunt, l’evidència actual no permet recomanar una adopció generalitzada sense reserves. El seu ús hauria d’integrar-se en protocols clars i anar acompanyat d’un monitoratge continu dels resultats i de nous estudis que permetin evidenciar els possibles beneficis percebuts.